Un llum que crema

Viac o knihe

Llavina al cent per cent, un observador nat. Va ser, secret, un rusc magranasupervivent del darrer esplet. Avui,en canvi, és el cadàver d’una per dins, conserva un gruix de grans desfets,negrós, velat de podridura blanca.I, com la sang que es va escorrent del xaipenjat, se n’ha escolat el suc vinósfins a l’última gota. Fosca, ingràvida,la carcassa ―unes bastes castanyoles―branda agafada al branquilló espinós,deixada de la mà de déu del vent.