Pep Subirós Knihy

Jane Alexander is one of the most significant African contemporary artists working today. Her animal-human sculptures, photographs, and dramatic installations speak of lasting disfigurations in her native South Africa, yet raise issues about human nature that resonate with viewers internationally. Alexander's hybrid mutants inhabit a universe where boundaries between self and other, human and animal, are unstable, where shared foundations and clashing differences are disclosed, and where the grotesque and the familiar entwine. While the figures are, in many ways, emblems of monstrosity, they are oddly beautiful. Her creatures expose the human animal for all it is and all it could become. Not only are Alexander's artworks formally and technically accomplished, but they also deliver a potent emotional impact, sending warnings about historical consequences and hinting at things to come.

Cita a Tombuctú és la història d'un amor ardent i tormentós, com tots els grans amors. La inesperada marxa de la Lisa, que abandona l'Andreu empesa pels seus somnis, ens portarà per un sorprenent viatge pel desert i per l'Àfrica occidental, cap a la mítica ciutat de Tombuctú. La novel·la juga amb diferents gèneres literaris -l'epistolar, el llibre de viatges, la crònica històrica...- i amb diverses veus narratives: la de la Lisa, que descobrirà dimensions ignorades de si mateixa mentre creua el Sàhara cap al sud; la de l'Andreu, que, amb un desig esperonat per la seva absència, la buscarà mentre s'endinsa pel curs del riu Níger cap al nord; la de l'Amadou, el guia natiu que acompanya l'Andreu i intenta desxifrar els estranys comportaments dels occidentals; la dels exploradors europeus que durant tot el segle passat arriscaren les seves vides per arribar a la misteriosa ciutat. Mitjançant aquesta combinació, Cita a Tombuctú ens submergeix alhora en l'itinerari vital i apassionat d'una intensa relació sentimental i en la permanent fascinació humana per descobrir el desconegut, per trencar els límits de la rutina i la quotidianitat, per construir nous mons