L’auca del senyor Esteve

Viac o knihe

Santiago Rusiñol (1861-1931) fou un dels escriptors més reeditats i celebrats del seu temps. Malgrat que era, i es considerava, essencialment un pintor —fou un dels qui, després d’una llarga estada a París, introduí a Catalunya un nou art que, per la seva modernitat, es denominà “modernista”—, deixà una obra literària important, tant per la seva quantitat (més de noranta títols publicats, de tots els gèneres), com per la seva qualitat. L'auca del senyor Esteve —publicada per primera vegada el 1907 i amb nombroses reedicions— és una característica novel·la modernista, en la qual el senyor Esteve, personatge principal de l’obra, que assolirà categoria d’arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un fill que vol ser artista, amb tot l’idealisme que aquesta decisió implica. A través d’aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l’artista amb la societat burgesa, qüestió que es resol, al capdavall, en una entesa, un pacte.