Parametre
- 152 stránok
- 6 hodin čítania
Viac o knihe
Sóc soldat i m'agrada ser soldat. Quan la rosada està sobre els prats o la boira ve dels boscos, gaudeixo d'estar en fila. La meva existència ha tornat a tenir sentit! Abans estava desesperat sobre què fer amb la meva jove vida. El món semblava sense sortida i el futur mort, ja l'havia enterrat. Però ara l'he recuperat, ha ressuscitat de la tomba! Fa poc menys de mig any estava a la meva revisió mèdica al costat del metge militar, que em va certificar: "Apte!" I tres mesos després vaig rebre una estrella de plata al meu coll buit, ja que vaig ser el millor tirador de la companyia. Vaig ser promogut a soldat, cosa que en la meva edat ja significa alguna cosa. Encara que sóc gairebé el més jove, em sento interiorment molt més gran, cosa que es deu únicament a l'atur prolongat. Després de l'escola volia ser impressor, ja que m'encantaven les grans màquines que imprimeixen diaris. Però no hi havia res a fer, tot en va! Ara, com a soldat, finalment tinc una perspectiva i un futur que vull agafar.
Nákup knihy
Un fill del nostre temps, Ödön von Horváth, Anna Soler Horta, Jordi Jané-Lligé
- Jazyk
- Rok vydania
- 2020
- product-detail.submit-box.info.binding
- (mäkká)
Platobné metódy
Tu nám chýba tvoja recenzia
- Titul
- Un fill del nostre temps
- Jazyk
- katalánsky
- Vydavateľ
- Editorial Fonoll
- Rok vydania
- 2020
- Väzba
- mäkká
- Počet strán
- 152
- ISBN10
- 8412146328
- ISBN13
- 9788412146325
- Série
- Štítky
- Beletria, Historické téma, Nemecká literatúra, Klasika, Nemecko, Druhá svetová vojna, 20. storočie
- Hodnotenie
- 4,05 z 5
- Anotácia
- Sóc soldat i m'agrada ser soldat. Quan la rosada està sobre els prats o la boira ve dels boscos, gaudeixo d'estar en fila. La meva existència ha tornat a tenir sentit! Abans estava desesperat sobre què fer amb la meva jove vida. El món semblava sense sortida i el futur mort, ja l'havia enterrat. Però ara l'he recuperat, ha ressuscitat de la tomba! Fa poc menys de mig any estava a la meva revisió mèdica al costat del metge militar, que em va certificar: "Apte!" I tres mesos després vaig rebre una estrella de plata al meu coll buit, ja que vaig ser el millor tirador de la companyia. Vaig ser promogut a soldat, cosa que en la meva edat ja significa alguna cosa. Encara que sóc gairebé el més jove, em sento interiorment molt més gran, cosa que es deu únicament a l'atur prolongat. Després de l'escola volia ser impressor, ja que m'encantaven les grans màquines que imprimeixen diaris. Però no hi havia res a fer, tot en va! Ara, com a soldat, finalment tinc una perspectiva i un futur que vull agafar.


